Les vides de la "Casa dels diables"
Butlletí digital del blog del Ball de Diables de Cervera "Carranquers" - Abril 2021 · #002
La casa dels diables…
Des de fa més de vint anys el Ball de Diables de Cervera “Carranquers” utilitza part de l’antiga Casa Delmera de la Generalitat. Un edifici històric que La Generalitat va fer reformar al segle XVI pels mestres Antoni Sala i Bernat Giralt i la destinà al cobrament dels drets que li pertocaven. La data (1576) i escut de la Creu del General encara hi són visibles.
Al llarg del temps, les seves parets han acolit un gran nombre d’activitats, a les quals aviat hi podriem sumar la funció d’Hotel d’entitats si la Paeria aconsegueix tirar endavant una rehabilitació més que necessària.
Una casa amb molt passat i, esperem, amb molt futur.
… i les cases dels Diables
Durant els més de vint-i-cinc anys de vida hem canviat de seu social més d’un cop. Els dos primers anys vam utilitzar un pis particular d’un membre de la Colla i no fou fins al 1996 que la Paeria ens va cedir un espai al carrer Indústria, compartit amb la brigada municipal. El 1998 ens vam mudar de nou, aquest cop a una casa del carrer Victòria, l’actual seu de l’Associació Salut Mental Ondara Sió. No fou fins l’any 2000 que la Paeria ens cedí part de l’Antiga Casa Delmera de la Generalitat.
A inicis de segle la casa...
Fou seu del primer cinema estable de Cervera “el Moderno”
Recuperem part de l’article “EI cinema a Cervera, de 1905 al 1920” d’en Joan Porredon Bernaus publicat a la Miscel·lània cerverina núm. 4 on parla del ”Cinematógrafo Moderno”, el primer cinema de la ciutat.Els reixos hi rebien els infants de la ciutat
A inicis de segle els reis sortien del Mas Duran i de mica en mica es dirigien al centre de la ciutat acabant, en aquella època, al Teatre Agrícol on, a cobert, rebien els infants de la ciutat.
Per Sant Jordi…
Els imprecisos límits de la Segarra (1976) de Guiu Sanfeliu i Rochet
El passat 8 de març ens va deixar Guiu Sanfeliu i Rochet, autor del llibre “Els imprecisos límits de la Segarra, editat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent. El tema de la Segarra històrica va ser el que li va donar prestigi en el món de la historiografia, i durant molt de temps en va ser un referent indiscutible.A peu per la Segarra (1962) de Josep M. Espinàs
Un clàssic que volem recuperar arran de la cancó Espinàs de Vàlius, que s’utilitza en un anunci d’una coneguda marca de cervesa.
“He estat a tot arreu… L’Armentera, Figueres, Dusfort, Tamariu, Estaràs, Fraginals, la Galera, Cervera, Puig-reig, Perafort, Palamós, Parlavà, Passanant, Pallejà, Peralada, Porrera, Gandesa, Falset i la Guàrdia de Tremp, Ultramort, Linyola, Masnou, Mataró, Mollerussa, Mollet, la Molsosa, Molló, Martorell, Margalef, Martinet, mare meva.”Wilder Mann ou la figure du sauvage de Charles Fréger
Un llibre excepcional, del que en queden alguns exemplars a la venda en francès. El fotògraf Charles Fréger va viatjar dos anys a l'ample de 18 països europeus per documentar les tradicions de l'home salvatge (Wilder Mann, Wild Man, L'homme sauvage, l'uomo selvaggio ...) en les festivitats de l'Any Nou, Carnestoltes i festes primaverals , que encara perduren en el nostre món hipertecnològic.
Hem vist...
“Ni oblit ni perdó” de Jordi Boquet premi Gaudí al millor curtmetratge
Tot i que ja en fa uns dies, no podem deixar de felicitar el Jordi, que amb el curt “Ni Oblit ni perdó” construeix una història on parla de les víctimes de la violència feixista, però també de el dolor d'una família que no aconsegueix superar la mort d'un dels seus membres. Ahir feu vint-i-vuit anys de l’assassinat de Guillem Agulló.
Versió confinada de la dansa del mort de Verges de Lluís Danés
Peça audiovisual sobre la Dansa de la Mort de Verges, una versió musicada, però que ens permet viure-ho sense públic… i sense flaixos de càmeres.
Us recomanem…
La Quinta Brigada
Un podcast de sis capítols que explica la història del pas de les brigades internacionals per l’Urgell i SegarraA vore
Espectacle de “tradificció” que confronta i integra llenguatges aparentment distanciats en l’imaginari contemporani urbà: música electrònica i dansa contemporània vs. jotes, cants de llaurar, dolçaina i una balladora que sembla arribada del passat. A l’abril a Tortosa i a l’agost a RoquetesUna mona del Ball de Diables
De les mones que hem vist, rebut o regalat aquests dies la que més ens ha agradat és aquesta que representa el Ball de diables de la Riera de Gaià.
De l’arxiu Carranquer…
